Fallece el escritor Eduardo Galeano: http://elpais.com/cultura/2015/04/13/actualidad/1428928171_482353.html Vía @el_pais

Ha mort Eduardo Galeano

Aquest bloc ha estat sense activitat durant molt de temps. D'ara endavant publicaré poemes meus i altres textos (com la música o la pintura i la fotofrafia) ja que poden ésser en molts casos..autèntica poesia. Gràcies.Espere els vostres comentaris.

Tots els poemes estan registrats i protegits pels drets d'autor. No es pot fer un ús extern sense el meu permís.

ENS VEIEM  A PARTIR DEL 14 D'ABRIL...GAUDIU AQUESTS DIES PASQÜERS.

A REVEURE !!!!  :)
posted from Bloggeroid
 Rescate un poema que pertany a un llibre que vaig escriure l'any 2000, a la mort dels meus pares, i que com tots no s'ha publicat mai. El pemari es diu "No em porteu més flors.....Vull fulles de romer..."

 





És cert que a causa del dubte
només crec en l'aire,
en la terra i en l'aigua i ....en el foc.
  
I l'amor....?

L'amor és el pa acabat d'eixir del forn,
s' assembla un poc a algunes abraçades,
l'amor és recordar els meus pares
a cada instant que no estan:
l'amor és ma mare estenent la roba,
mon pare collint taronja...
Asseguts ja, per fi, tots tres
a la vora del foc....
sabent que tot passa...
L'amor...paraula, i només paraula,
va i ve, i no torna...
només el record
dels nostres dies.

                            Càrcer, octubre del 2000

The future. Photo by pareeerica member in Flickr.com


Avui us presente una fotògrafa que he descobert no fa molt de que temps. Les seues fotos tenen com a base una sèrie de textures que donen a la imatge l'aparença d'un llenç, molt en la línia del fotògraf Philippe St Laudy. Són realment captivadores. Us anime a visitar la seua galeria a Flickr.com

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, senzillament poeta

ELS AMANTS



No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

MARIA -MERCÈ MARÇAL, DONA I POETESSA


MARIA-MERCÈ MARÇAL (Barcelona, 1952-1998)

Tèrbolament t’estimo. Tot el pòsit
s’ha remogut. La copa com un mar
tempestejat m’aboca, a contrasang,
restes de vells naufragis, fustes, urc
de suïcidis oblidats, quitrà
enquistat dins l’onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni, assedegada,
buidar-ne tot l’embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l’escullera amb mi.



Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988




FOTOS AMB BOIRA

Fotos de fars

Edgar Allan Poe - Poema Annabel Lee (adaptació)

ANNABEL LEE (EDGAR ALLAN POE)

Fa ja prou anys, en un regne més enllà de la mar vivia una xiqueta que podeu conéixer amb el nom d’Annabel Lee. Eixa xiqueta vivia sense cap altre pensament que estimar-me i ser estimada per mi.


Jo era un xiquet i ella era una xiqueta en eixe regne més enllà de la mar; però Annabel Lee i jo ens estimàvem amb un amor que era més que l’amor; un amor tan poderós que els serafins del cel ens envejaven, a ella i a mi.



I eixa va ser la raó per la qual, fa ja prou de temps, en eixe regne més enllà de la mar un bufit va descendir d’un núvol, i va gelar a la meua bella Annabel Lee; de manera que els seus pares van vindre i se la van portar lluny de mi per a tancar-la en un sepulcre, en eixe regne més enllà de la mar.



Els àngels que en el cel no se sentien ni la mitat del feliços que érem nosaltres, ens envejaven la nostra alegria a ella i a mi. He ací perquè (com cada un ho sap en eixe regne més enllà de la mar) un bufit va descendir des de la nit d’un núvol, gelant a la meua Annabel Lee.



Però el nostre amor era més fort que l’amor d’aquells que ens avantatgen en edat i a saber, i ni els àngels del cel ni els dimonis dels abismes de la mar podran separar mai la meua ànima de l’ànima de la bella Annabel Lee.



Perquè la lluna mai resplendix sense portar-me records de la bella Annabel Lee; i quan les estreles s’alcen, crec veure brillar els ulls de la bella Annabel Lee; i així passe llargues nits estés al costat de la meua estimada, —la meua estimada, la meua vida i la meua companya,— que està gitada en el seu sepulcre més enllà de la mar, en la seua tomba, a la vora de la mar gemegosa.

1849

El cap ple d'ocells.



I vet aquí, que sense esperar-ho, t'apareix una imatge que em serviria molt bé per explicar als meus alumnes la metàfora, i en general el que vol dir parlar metafòricament. La foto m'arriba que ni pintada i és que com sempre dic "hi ha que agafar-les al vol....". Per cert l'he trobada a la mateixa web de què vos parlava abans www.devianart.com. Una pàgina que sens dubte us recomane a tots els amants de la fotografia.


Click image to view

L'etern punt de fuga.



He trobat esta foto en la web www.devianart.com. Ignore qui en puga ser l'autor, però la imatge em du al pensament moments del passat. En sí es tracta d'una fotografia evocadora amb el toc de malenconia que sempre aporta l'etern punt de fuga escollit pel fotògraf.


Click image to view






ELPAIS.com | Noticias de Sección Cultura



Benvinguts tots i totes. Seguim treballant; el bloc està en construcció. Gràcies.

LIBROS CONTRA BALAS EN LA COMPLUTENSE DE MADRID

Entre el 6 de noviembre y el 5 de diciembre, un grupo integrado por arqueólogos, historiadores, estudiantes y voluntarios están realizando una investigación arqueológica e histórica en la Universidad Complutense de Madrid. Su objetivo es documentar «los restos arqueológicos de la Guerra Civil Española que se conservan en la Ciudad Universitaria de Madrid», para lo cual entre otras cosas se valen de excavaciones.

Un libro perforado por una bala

Entre las identificaciones que se han hecho hasta el momento está la del libro que aparece en estas fotografías, un volumen del Journal of General Physiology con un impacto de bala que le atraviesa el lomo, «símbolo aberrante de la cultura usada a modo de parapeto frente a la violencia». Por desgracia, no es el único ejemplar que se ha encontrado en condiciones similares.

Un libro perforado por una bala

El equipo técnico que lleva a cabo esta iniciativa está dirigido por Alfredo González Ruibal y cuenta con la financiación del Vicerrectorado de Investigación de la Universidad Complutense y la colaboración de Unión Cultural Arqueológica. Se puede seguir el trabajo que están haciendo a través de un blog que han puesto en marcha a tal efecto, accesible en: http://guerraenlauniversidad.blogspot.com

Referencias

,